El Vocabulari català-alemany de Joan Rosembach |
|
|
|
|
|
I "Raresa bibliogràfica i lingüstica
del major preu..."
|
|
|
El 28 de juny de 1908 al registre número 843 de la
Biblioteca de Catalunya s'hi inscrivia un exemplar, procedent de la
Col.lecció Marià Aguiló, que la Biblioteca havia adquirit el 27 de
gener d'aquell mateix any. Es tractava del que encara avui és considerat
exemplar únic, el Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan
allemany y lo allamany catalan; el seu colofó indica que va ser
"Stampat lo present Vocabolari en la noble vila de Perpinyà pe
mestre Johan Rosembach. Any M.D. e dos". Durant anys s'ha dubtat
si Rosembach, a més de l'impressor havia estat també l'autor del text
del vocabulari; ara sabem que va prendre com a model un vocabulari
alemany-italià que havia estat elaborat amb les mateixes finalitats
que el nostre: el d'aprendre totes dues llengües "sinse anar a la
schola".
Sis anys més tard, amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de
Catalunya el 28 de maig de 1914 a la seva antiga seu del Palau de
la Generalitat, el Vocabulari formava part de l'Exposició de Raretats
Bibliogràfiques que es distingien dins del conjunt dels fons de la
BC. L'obra va ser una de les joies més preuades de la mostra, de manera
que el director de la Biblioteca, Jordi Rubió Balaguer, la va qualificar
decididament de "raresa bibliogràfica i lingüística del major preu".
El facsímil editat enguany per l'Institut Ramon Llull pertany a la
categoria dels rars i a la classe dels arcaïcs. Forma part dels fons
de la Biblioteca nacional de Catalunya en tant que una de les peces
més preuades, tant per la seva procedència que el vincula als 4.286
volums que configuren la col.lecció de Marià Aguiló, com per la seva
importància intrínseca. Conegut per filòleges, romanistes, germanistes,
bibliògrafs, bibliòfils i bibliotecaris, no ha deixat de ser objecte
d'estudi i també d'admiració per les seves qualitats i caracterítiques.
Marià Aguiló, J.Comet, Konrad Haebler, Rudolf Grossmann, Jordi Rubió
i Balaguer, Pere Bohigas, J.M.March, F.J.Michatsch, L.Kleiber, J.
Sánchez Real, Hans Flasche, Josep M. Madurell i Marimon, Germà Colon,
Amadeu J.Soberanas, G. Haensch i Pep Vila, entre altres, s'hi han
referit al llarg del temps en els respectius estudis.
El Vocabulari ha estat reproduït en dues ocasions. La primera va tenir
lloc el 1916, quan el filòleg Pere Barnils en va portar a terme un
acurat estudi, que el publicà conjuntament amb la reproducció de l'original
al setè volum de la Biblioteca Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans, amb el títol Vocabulari català- alemany de 1502. Edició
facsímil segon sl'únic exemplar conegut acompanyada de la transcripció,
d'un estudi preliminar i de registes alfabètics. L'edició de Barnils
va fer més accessible el Vocabulari va contribuir a la difusió visual
i tipogràfica de l'obra.
El 1991, amb motiu de la dedicació de la Fira del Llibre de Frankfurt
a Espanya, Tilbert Dídac Stegmann va portar a terme la segona reproducció:
Vocabulari català-alemany de l'any 1502. Katalanisch-Deutsches Vokabular
aus dem Jahre 1502. Precedit d'un prefaci de Stegmannn i d'una relació
bibliogràfica s'hi reproduïa íntegrament l'edició de 1916. Des del
prefaci Stegmann va portar a terme un treball de síntesi amb dues
dades importants per a la identificació de l'exemplar. L'una, que
el llibre havia estat adquirit a la ciutat de Lleida el juny 1512,
pel preu de vint maravedísl L'altra estableix una procedència coneguda
anterior a la Col.lecció Aguiló, que Stegmann identifica dins del
catàleg manuscrit de la Biblioteca Colombina. L'edició de 1991 va
ser sufragada amb la col.laboració de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft,
l'IEC, la Biblioteca Catalana de Frankfurt, la Biblioteca de Catalunya,
l'Ajuntament de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans.
La present edició s'ha portat a terme des de la voluntat de commemorar
el cinc-cents aniversari de la impressió de l'obra per mitjà de la
seva reproducció facsímil respectant al màxim la fidelitat no només
al text, sinó, a tot el llibre entès com a objecte de transmissió
cultural, històrica, estètica i filològica. Per tant, s'ha portat
a terme una fidel reproducció del volum amb totes les seves característiques.
Gràcies a l'Institut Ramon Llull, la Biblioteca nacional de Catalunya
ha tingut l'oportunitat, històrica, de commemorar el cinc-cents aniversari
d'un dels seus volums més importants, i de fer-ho dins del marc més
escaient com és la celebració de les Jornades Culturals de les Illes
Balears i Catalunya a Berlin la tardor del 2002.
|
|
|
Pàgina
incial | Endarrere | Següent
|
|
|
|