|  
        
      
       
      
 
         
          | El Vocabulari català-alemany de Joan Rosembach  | 
            | 
            | 
         
         
          |   | 
            | 
            | 
         
         
          |  
             I "Raresa bibliogràfica i lingüstica 
              del major preu..." 
             
           | 
            | 
            | 
         
        
          El 28 de juny de 1908 al registre número 843 de la 
            Biblioteca de Catalunya s'hi inscrivia un exemplar, procedent de la 
            Col.lecció Marià Aguiló, que la Biblioteca havia adquirit el 27 de 
            gener d'aquell mateix any. Es tractava del que encara avui és considerat 
            exemplar únic, el Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan 
            allemany y lo allamany catalan; el seu colofó indica que va ser 
            "Stampat lo present Vocabolari en la noble vila de Perpinyà pe 
            mestre Johan Rosembach. Any M.D. e dos". Durant anys s'ha dubtat 
            si Rosembach, a més de l'impressor havia estat també l'autor del text 
            del vocabulari; ara sabem que va prendre com a model un vocabulari 
            alemany-italià que havia estat elaborat amb les mateixes finalitats 
            que el nostre: el d'aprendre totes dues llengües "sinse anar a la 
            schola". 
             
            Sis anys més tard, amb motiu de la inauguració de la Biblioteca de 
            Catalunya el 28 de maig de 1914 a la seva antiga seu del Palau de 
            la Generalitat, el Vocabulari formava part de l'Exposició de Raretats 
            Bibliogràfiques que es distingien dins del conjunt dels fons de la 
            BC. L'obra va ser una de les joies més preuades de la mostra, de manera 
            que el director de la Biblioteca, Jordi Rubió Balaguer, la va qualificar 
            decididament de "raresa bibliogràfica i lingüística del major preu". 
             
            El facsímil editat enguany per l'Institut Ramon Llull pertany a la 
            categoria dels rars i a la classe dels arcaïcs. Forma part dels fons 
            de la Biblioteca nacional de Catalunya en tant que una de les peces 
            més preuades, tant per la seva procedència que el vincula als 4.286 
            volums que configuren la col.lecció de Marià Aguiló, com per la seva 
            importància intrínseca. Conegut per filòleges, romanistes, germanistes, 
            bibliògrafs, bibliòfils i bibliotecaris, no ha deixat de ser objecte 
            d'estudi i també d'admiració per les seves qualitats i caracterítiques. 
            Marià Aguiló, J.Comet, Konrad Haebler, Rudolf Grossmann, Jordi Rubió 
            i Balaguer, Pere Bohigas, J.M.March, F.J.Michatsch, L.Kleiber, J. 
            Sánchez Real, Hans Flasche, Josep M. Madurell i Marimon, Germà Colon, 
            Amadeu J.Soberanas, G. Haensch i Pep Vila, entre altres, s'hi han 
            referit al llarg del temps en els respectius estudis. 
             
            El Vocabulari ha estat reproduït en dues ocasions. La primera va tenir 
            lloc el 1916, quan el filòleg Pere Barnils en va portar a terme un 
            acurat estudi, que el publicà conjuntament amb la reproducció de l'original 
            al setè volum de la Biblioteca Filològica de l'Institut d'Estudis 
            Catalans, amb el títol Vocabulari català- alemany de 1502. Edició 
            facsímil segon sl'únic exemplar conegut acompanyada de la transcripció, 
            d'un estudi preliminar i de registes alfabètics. L'edició de Barnils 
            va fer més accessible el Vocabulari va contribuir a la difusió visual 
            i tipogràfica de l'obra. 
             
            El 1991, amb motiu de la dedicació de la Fira del Llibre de Frankfurt 
            a Espanya, Tilbert Dídac Stegmann va portar a terme la segona reproducció: 
            Vocabulari català-alemany de l'any 1502. Katalanisch-Deutsches Vokabular 
            aus dem Jahre 1502. Precedit d'un prefaci de Stegmannn i d'una relació 
            bibliogràfica s'hi reproduïa íntegrament l'edició de 1916. Des del 
            prefaci Stegmann va portar a terme un treball de síntesi amb dues 
            dades importants per a la identificació de l'exemplar. L'una, que 
            el llibre havia estat adquirit a la ciutat de Lleida el juny 1512, 
            pel preu de vint maravedísl L'altra estableix una procedència coneguda 
            anterior a la Col.lecció Aguiló, que Stegmann identifica dins del 
            catàleg manuscrit de la Biblioteca Colombina. L'edició de 1991 va 
            ser sufragada amb la col.laboració de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, 
            l'IEC, la Biblioteca Catalana de Frankfurt, la Biblioteca de Catalunya, 
            l'Ajuntament de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans.  
             
            La present edició s'ha portat a terme des de la voluntat de commemorar 
            el cinc-cents aniversari de la impressió de l'obra per mitjà de la 
            seva reproducció facsímil respectant al màxim la fidelitat no només 
            al text, sinó, a tot el llibre entès com a objecte de transmissió 
            cultural, històrica, estètica i filològica. Per tant, s'ha portat 
            a terme una fidel reproducció del volum amb totes les seves característiques. 
            Gràcies a l'Institut Ramon Llull, la Biblioteca nacional de Catalunya 
            ha tingut l'oportunitat, històrica, de commemorar el cinc-cents aniversari 
            d'un dels seus volums més importants, i de fer-ho dins del marc més 
            escaient com és la celebració de les Jornades Culturals de les Illes 
            Balears i Catalunya a Berlin la tardor del 2002.  
               | 
            | 
            | 
         
       
       
      Pàgina 
        incial | Endarrere | Següent 
      | 
     | 
     
         
     | 
     |