|
|
II Sinse anar a la schola...
|
|
|
| |
|
|
Joan Rosembach va deixar ben clar que
l'obra que havia estampat a Perpinyà tenia una finalitat tan concreta
com la possibilitar l'adquisició o l'ampliació de coneixements prescindint
dels medis educatius de l'època. El Vocabulari s'adreçava a
un públic de menestrals, comerciants i persones que, per les raons
que fos feien i desfeien trajectes i negocis entre Alemanya i els
països de la Corona d'Aragó d'expressió catalana, és a dir, els nostes
Països Catalans. Es tractava d'una eina de primera necessitat per
entendre i fer-se entendre, pensada i estampada amb finalitats didàctiques,
de caràcter pràctic i manejable. Ho era tant com el seu format indica,
perquè un llibret així cabia a tot arreu, un vademècum de butxaca,
una mena de manual d'anar pel món que des d'un punt de vista quotidià
i, fins i tot, casolà, ajudava aquells que anaven canviant d'escenari
geogràfic i lingüístic...
... Com els mateixos impressors alemanys que transitaven implantant
i popularitzant amb una velocitat encomiable la nova tecnologia de
la impremta, que va comportar, entre altres coses, una generalitzada
i àmplia difusió de la cultura, de la lectura i del coneixement. La
presència dels mestres impressors alemanys als Països Catalans és
documentada vers 1474. Els ciutadans autòctons van aprendre ben aviat
tant l'ofici d'imprimir com el de fer societat amb els que en sabien
més per introduir-se i fer créixer un negoci que llavors era innovador
i segur; per tant, les necessitats d'entesa i precisió idiomàtiques
eren notables perquè el llatí ja no servia per determinats oficis.
Van ser els mestres alemanys els que van introduir la impremta als
Països Catalans amb celeritat i eficàcia, tal com demostra la proliferació
en pocs anys d'un seguit d'obres que han passat a formar part dels
nostres incunables i arcaics fossin impresos en llatí o català. Jacob
Vizlant, Felip Vizlant, Nicolau Spindeler, Joan Luschner, Pere Hagenbach,
Lleonard Hutz, Enric Botel, Pau de Constanza - dit Hurus-, Joan de
Salzburg, Hans Koberger, Joan Planck, o Blanc i Cristòfor Cofman,
entre altres, configuren juntament amb Joan Rosembach el quadre d'honor
dels introductors de l'impremta als Països Catalans.
El seu treball va ser constant i transhumant, perquè tant punt es
trobaven a Valencia com a Tarragona, Barcelona, Montserrat o a Perpinyà.
Travessant els camins de la Corona d'Aragó els impressors arribaren
a Saragossa i més enllà instal.lant impremtes i treballant sobre una
demanda cada vegada més quantiosa. Els freqüents trasllats i els sojorns
perllongats ja de per vida als Països Catalans comportaren la catalanització
dels noms i, relativament, dels cognoms. Nicolau Espíndeler, Joan
Rosembach, Joan Blanc (el Johan o Joannes Planck que a Saragossa esdevé
Juan Blanco) o Cristòfor Cofman en són exemples gràfics.
Pàgina incial | Endarrere
| Següent
|
|
|
|
|
|
|
