|
|
III Joan Rosembach, un professional infatigable
|
|
|
| |
|
|
"Cap estampador de llibres gòtics catalans
pot presentar una sèrie tan rica d'impressions com Joan Rosenbach.
Ell és qui manifestà més originalitat i fantasia en la presentació
dels seus productes tipogràfics(...)". Jordi Rubió i Balaguer, primer
director de la Biblioteca de Catalunya, aviat va quedar fascinat per
la figura i l'obra de Rosembach, al qual va dedicar diversos estudis.
L'existència del Vocabulari alemany-català dins dels fons de
la Biblioteca va ser determinant. Quan J.Comet havia publicat L'imprimérie
à Perpignan. Rosembach (1493-1530). Étude historique (1896)
es va referir al Vocabulari com a una de les peces interessants de
l'àmplia producció de l'impressor constatant que no l'havia pogut
examinar perquè no l'havia vist. Devem a Comet un dels primers estudis
d'aproximació més complets a l'obra de Rosembach tant per les notícies
que en dóna com per les localitzacions de les obres, així com per
la reproducció de les marques d'impressor que va utilitzar. A la vista
de l'exemplar Rubió, i també d'altres, van continuar.
Johan Rosenbach, Joan Rosembach entre nosaltres, havia nascut a Heidelberg
i, de jove, havia viatjat a Catalunya i el País Valencià. Va treballar
en la impressió d'incunables valencians, i el 1492 el trobem treballant
a Barcelona. Tot i que sembla que Barcelona era la seva base d'operacions
va fer estada a Tarragona; sojornà a Perpinyà des de mitjans de 1499
fins 1503 i s'establí a Montserrat entre 1518 i 1524, on va continuar
l'impremta que Joan Luschner, també soci seu al Missal de Barcelona
de 1496, havia iniciat. Amb tot, Rosembach, com els altres, imprimia
arreu tota mena d'encàrrecs, vinguessin d'on vinguessin. Per tant
la presa de consideració de les dates dels colofons d'incunables i
arcaics continua essent cabdal per conèixer l'abast real del periple
geogràfic dels mestres impressors.
"Rosenbach fa l'efecte que fou una mena d'empressari d'imprimir llibres.
En coneixia bé la tècnica, tenia un material abundós, cercava la feina
a tot arreu on s'oferia, i esdevingué el monopolitzador de les edicions
litúrgiques dels bisbats catalans", raporta Jordi Rubió i Balaguer
a "Una carta inédita catalana de l'impressor Joan Rosenbach de Heildelberg"
(1925). Amb monopoli o sense s'hi compten un bon nombre d'incunables
i arcaics, com la Biblia parva en català de Barcelona el 1492;
la primera versió catalana del Flos sanctorum romançat, Barcelona
1494; el Peccador remut de Felip de Malla imprès a Barcelona
el 1495; el Breviari d'Elna imprès a Perpinyà el 1500; els
missals de Girona, Vic i Barcelona de 1509; el missal d'Elna de 1511;
el missal de Montserrat de 1521; l'Ordinari de Tortosa
de 1523; el missal de Tortosa de 1524; el Processional del Bisbat
d'Urgell de 1527... Rosembach va ser també introductor de la impremta
a la ciutat de Tarragona el 1498 amb l'Expositio aurea hymnorum; l'any
següent estampava el Breviarium Tarraconense de 1498-1499;
el Missale Ecclesie Tarraconensis i el Diornalis Tarraconense
de 1499, i una tirada de 400 exemplars del Breviarium Tarraconense
el 1522.
No tot va ser producció religiosa. Gràcies a Rosembach comptem amb
bellíssims incunables de Francesc Eiximenis, com el Llibre dels
àngels imprès a Barcelona el 1494, o el Llibre de les dones
igualment estampat a Barcelona el 1495 i ben conegut per la bellesa
dels seus gravats. Perquè Rosembach, a més, tenia una gran cura de
la bellesa estètica dels llibres en el sentit modern del terme, es
tractés d'encàrrecs compromesos o de manuals d'ús corrent com el mateix
Vocabulari. D'entre la producció diem-ne profana de l'impressor destaquen
l'incunable de les Constitucions de Catalunya de 1494; el Libro
de musia pratica de Francesc de Tovar, de 1510; la Rigaudina,
és a dir, el recull de Privilegis de Perpinyà, denominats així en
honor al seu recopilador, Rigaud, que data de 1510... L'obra de Rosembach
i la de la resta d'impressors alemanys que es conserva a les biblioteques
i col.leccions catalanes es troba descrita i referenciada als catàlegs
de la Biblioteca de Catalunya, al Catàleg Col.lectiu de Catalunya
i també al Catàleg Col.lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya,
tots accessibles en línia des del web de la BC (www.gencat.es/bc/).
Entre anades i vingudes Joan Rosembach passà una bona part de de la
seva vida a Barcelona. Allà va contreure matrimoni el 1521 amb la
vídua barcelonia Úrsula Carreras. La data de la seva mort consta que
va ser a Barcelona l'any 1530.
 |
|
|
Pàgina incial | Endarrere
| Següent
|
|
|
|
